elegia/elegía Imprimir
de Melcion mateu   

 

De l’últim bes en el funicular,

del comiat sobre l’andana grisa,

de les darreres hores en un bar,

 

del lleu somriure que l’adéu precisa,

de la nota que ens diu que algú ha trucat,

de la cartera amb la targeta Visa,

 

d’aquesta inesperada soledat,

del diari plegat i la revista,

de l’agenda amb el número marcat,

 

de tots els noms possibles de la llista,

de l’ombra projectada pel fanal,

del record d’una imatge que no hem vista,

 

dels ulls que no hem mirat fins al final,

de la llum incrustada a la retina,

del gest ambigu i l’aire casual,

 

de les butxaques de la gavardina,

de les passes pel túnel i les claus,

dels pàrquings buits amb taques de benzina,

 

del fum blavós i els cigarrets suaus,

dels pensaments possibles i impossibles,

d’aquest cel fosc i d’aquells ulls tan blaus,

 

del tacte tremolós d’uns dits sensibles,

de les vies del tren de Sarrià,

de la pluja i els taxis invisibles,

 

d’aquell moment que ja no tornarà,

dels semàfors vermells de l’avinguda,

de la feina que no farem demà,

 

de les botigues del carrer Canuda,

de les terrasses un capvespre clar,

dels idiomes de la benvinguda,

 

de l’hotel i la cambra per llogar,

dels dies indistints i el temps que es muda,

de l’ascensor i de l’hora de sopar,

 

de la fredor sobre l’esquena nua,

de l’aigua que comença a davallar,

dels pensaments feixucs i el front que sua,

del insomni i les nits per no pensar,

dels cinemes on mai no hem de fer cua,

d’aquella carta breu, escrita a mà,

 

del cafè amb llet i la cambrera bruna,

de les ungles pintades i l’esmalt,

de la panera buida i de l’engruna,

 

dels llums encesos i del sostre alt,

del passadís on entra el clar de lluna,

de la frenada en sec sobre l’asfalt,

 

dels carrers estrets i la figura,

del autobús que passa per davant,

de l’aigua de l’estany on quelcom sura,

 

d’aquest diumenge que es va perfilant,

de la setmana que es presenta dura,

de les mans que s’aferren al volant,

 

de l’arribada a un terme sense excusa,

del topònim, del rètol i el senyal,

de l’amant i el botó d’aquella brusa,

 

de l’escala que porta al principal,

de la mirada il·lusa però obtusa,

de la faldilla curta i l’engonal,

 

del desig i el record quan són les dues,

del passeig i els destins fets a la sort,

de l’hamburguesa i les patates crues,

 

d’aquell cafè a l’estació del nord,

dels jardins freds i de la reixa amb pues,

de la ràdio encesa dins del Ford,

 

de les voreres i les prostitutes,

del locutor que parla per consol,

del temps i de les xifres absolutes,

 

de les convencions i el protocol,

dels ulls cansats i les ulleres brutes,

del passaport i el número de vol,

 

dels finestrals i de la megafonia,

de la membrana on vibra cada so,

de l’autocar turístic i del guia,

 

dels souvenirs i els ametllers en flor,

de la platja deserta i la badia,

dels passejos en barca quan fa bo,

 

de les entrades i de les sortides,

de la pell fosca i del regust de sal,

del llavi humit i de les pegellides,

 

de la xarxa assecada en un portal,

de la mirada i de les mans unides,

de les coses que es poden dir i no cal,

 

de la taula parada i la cadira,

del menú i el cambrer del restaurant,

de la mar quan el sol ja s’enretira,

 

de la conversa ambigua i divagant,

dels cavallets i de la nit de fira,

de l’escapada aquell Dimecres Sant,

 

de les pastes i el te de la visita,

de l’embús d’automòbils allà a baix,

dels clàxons i el so agut que tant irrita,

 

dels tovallons i els estris del calaix,

del vell televisor i la premsa escrita,

del sol ponent que arriba de biaix,

 

d’aquell moment que tanquen les botigues,

d’aquell cel blau que surt a les postals,

d’aquell groc de les fotos més antigues,

 

de la comunió i dels funerals,

de les vacances i de les fatigues,

dels viatges ficticis i els reals,

 

de les formes de viure el dia a dia,

d’aquest avui que enyorarem demà,

dels carrers plens i la monotonia,

de tot allò que no sé dir i se’n va.

Del último beso en el funicular,

de la despedida sobre el andén gris,

de las últimas horas en un bar,

 

de la sonrisa leve que el adiós precisa,

de la nota diciendo que alguien ha llamado,

de la cartera y la tarjeta Visa,

 

de esta soledad inesperada,

del diario doblado y la revista,

de la agenda y el número marcado,

 

de todos los posibles nombres de la lista,

de la sombra proyectada por el farol,

del recuerdo de una imagen que no hemos visto,

 

de los ojos que no hemos mirado hasta el final,

de la luz incrustada en la retina,

del gesto ambiguo y el aire casual,

 

de los bolsillos de la gabardina,

de los pasos por el túnel y las llaves,

de los parkings vacíos con manchas de gasolina,

 

del humo azulado y los cigarrillos suaves,

de los pensamientos posibles e imposibles,

de este cielo azul y de aquellos ojos tan azules,

 

del tacto tembloroso de unos dedos sensibles,

de las vías del tren de Sarriá,

de la lluvia y los taxis invisibles,

 

de aquel momento que ya no volverá,

de los semáforos rojos de la avenida,

del trabajo que haremos mañana,

 

de las tiendas de la calle Canuda,

de las terrazas en un atardecer claro,

de los idiomas de la bienvenida,

 

del hotel y el cuarto por alquilar,

de los días indistintos y el tiempo que se atavía,

del ascensor y la hora de cenar,

 

del frío sobre la espalda desnuda,

del agua que empieza a bajar,

de los pensamientos arduos y la frente que suda,

del insomnio y las noches para no pensar,

de los cines donde nunca tenemos que hacer cola,

de aquella carta breve, escrita a mano,

 

del café con leche y la camarera morena,

de las uñas pintadas y el esmalte,

de la panera vacía y la migaja,

 

de las luces encendidas y el techo alto,

del pasillo donde entra el claro de luna,

del frenazo en seco sobre el asfalto,

 

de las calles estrechas y la figura,

del autobús que pasa por delante,

del agua del estanque donde algo flota,

 

de este domingo que se va perfilando,

de la semana que se presenta dura,

de las manos que se aferran al volante,

 

de la llegada a un término sin excusa,

del topónimo, del rótulo y la señal,

de la amante y el botón de aquella blusa,

 

de la escalera que lleva al principal,

de la mirada ilusa pero obtusa,

de la falda corta y la ingle,

 

de deseo y el recuerdo cuando son las dos,

del paseo y los destinos echados a suerte,

de la hamburguesa y las patatas crudas,

 

de aquel café en la estación del norte,

de los jardines fríos y de la verja con púas,

de la radio encendida en el Ford,

 

de les aceras y las prostitutas,

del locutor que habla por consuelo,

del tiempo y de las cifras absolutas,

 

de las convenciones y el protocolo,

de los ojos cansados y las gafas sucias,

del pasaporte y el número de vuelo,

 

de los ventanales y de la megafonía,

de la membrana donde vibra cada sonido,

del autocar turístico y del guía,

 

de los souvenirs y los almendros en flor,

de la playa desierta y la bahía,

de los paseos en barca cuando hace buen día,

 

de las entradas y de las salidas,

de la piel oscura y el regusto a sal,

del labio húmedo y de las lapas,

 

de la red secada en un portal,

de la mirada y de las manos unidas,

de las cosas que se pueden decir y no hace falta,

 

de la mesa puesta y de la silla,

del menú y el camarero del restaurante,

de la mar cuando el sol ya se retira,

 

de la conversación ambigua y divagante,

del tiovivo y de la noche de feria,

de la escapada aquel Miércoles Santo,

 

de las pastas y el te de la visita,

del atasco de automóviles allá abajo,

de los cláxones y el sonido agudo que tanto irrita,

 

de las servilletas y los útiles del cajón,

del viejo televisor y la prensa escrita,

del sol poniente que llega sesgado,

 

de aquel momento que cierran las tiendas,

de aquel cielo azul que sale en las postales,

de aquel amarillo de las fotos más antiguas,

 

de la comunión y los funerales,

de les vacaciones y los funerales,

de los viajes ficticios y los reales,

 

de les formas de vivir el día a día,

de este hoy que mañana añoraremos,

de las calles llenas y de la monotonía,

de todo aquello que no sé decir y se va.

 

 

Del libro Vida evident, Barcelona: Columna, 1999. Premio Octavio Paz 1998. Traducción del autor.